HABITAR MILLOR – CONVERSES SOBRE HABITATGE

Introducción del capítulo 4 “Tecnologia, Sostenibilitat, Habitatge” del libro “Habitar Millor – Converses sobre habitatge”, Editado por el FAD (Foment de les Arts i el Disseny), Barcelona, 2008.

Habitar Millor – Converses sobre habitatge.

Tecnologia, sostenibilitat, habitatge.

Un dels trets indissociables que caracteritzen l’arquitectura moderna i el seu desenvolupament al llarg del segle XX és la confiança en la tecnologia i en la capacitat d’aquesta de resoldre tots els problemes de la disciplina.

Si, actualment, molts dels trets definitoris d’aquesta arquitectura estan superats, sembla que, en canvi, aquesta confiança desmesurada segueix existint de forma inherent en la pràctica habitual de la professió.

Fites tecnològiques com la invenció de l’aire condicionat, els murs cortina, o elements tan habituals com el formigó armat, no s’han qüestionat de manera generalitzada en quant al seu impacte ambiental i el seu cost energètic fins relativament poc abans del tombant de segle.

Aquella tecnologia inqüestionada i irrefutable en la que es basava gran part de la pràctica arquitectònica, de cop i volta és vista com una font més dels problemes ambientals i energètics que finalment comencen a ser acceptats globalment com una realitat.

Cal doncs, un canvi en la manera d’entendre la relació entre arquitectura i tecnologia; cal trobar un equilibri entre el sentit comú acumulat durant milers d’anys, que feia que els edificis s’orientessin correctament o que els elements constructius s’adeqüessin de manera natural als requisits climàtics, i una nova tecnologia que resolgui aquells nous problemes creats per les condicions i el nivell de vida actuals.

En una societat on tothom s’ha acostumat a unes prestacions a les que costa renunciar, cal un esforç pedagògic per una banda, i tecnològic per l’altra, per reduir l’impacte ambiental d’aquest recent però molt arrelat nou nivell de vida.

L’esforç pedagògic probablement ens incumbeix a tots, ja no tant des del punt de vista de la disciplina sinó simplement com a ciutadans compromesos; respecte a l´esforç tecnològic, cal entendre aquesta nova tecnologia en un sentit més ampli, qüestionant-ne i analitzant-ne el cost energètic des de l’extracció dels materials, passant per la seva producció i manipulació fins la seva posada en obra, així com la seva durabilitat i reciclabilitat.  Només entenent que el fet de construir forma part d’un procés molt més ampli i dilatat en el temps, podrem començar a parametritzar els valors que permetin extreure conclusions objectives sobre el cost energètic real de la construcció.

Paral.lelament a aquesta anàlisi dilatada en el temps, cal també entendre els problemes ambientals i energètics del nostre entorn des d’un punt de vista  espaial més ampli; assumint que aquest és un problema global, resultat de la suma d’infinitat de  problemes locals; i la solució probablement passi per buscar tant solucions globals, on potser l´arquitectura no hi pot donar resposta d’una manera decisiva, com actuacions locals on l’arquitectura, definitivament, sí que hi pot contribuir.

Eugeni Bach

A %d blogueros les gusta esto: